Primera festa d'aniversari

Aquest diumenge vam anar a la primera festa d'aniversari amb el Pau. És una cosa que ens fa molta mandra, perquè no compartim el format de les festes d'aniversari, però vam pensar que podria ser un moment útil per al Pau. És un nen tímid, que li costa relacionar-se amb els altres, vam pensar que era una oportunitat per obrir-se una mica i per relacionar-se amb els seus companys d'escola fora de l'àmbit escolar. La cosa va anar molt bé... de seguida es va posar a jugar, cosa que ens va sorprendre positivament al seu pare i a mi. Evidentment, el moment del berenar va ser un moment una mica complicat, que confio que amb el temps, tots aprendrem a gestionar millor... a l'hora de berenar, ell ja havia berenat, així és que mentre tots menjaven patates, nuggets de pollastre, entrepans de nocilla i huesitos, ell es va menjar un platet d'embotit i formatge... vam intentar que la cosa fos el més natural possible, però no és fàcil, no és fàcil ni per a ell ni per a nosaltres sentir-se diferent. Crec que el repte és aconseguir minimitzar aquesta diferència, no fent que desaparegui, sinó traient-li importància i tractant-la amb naturalitat. La diferència forma part de la vida i l'enriqueix. Només cal descobrir i experimentar aquesta diferència com quelcom positiu; i crec que això els nens, pel fet de ser nens, ajuden a fer-ho, perquè en el fons, el què a ells de debò els interessa és jugar. I això és el què ens va arribar, que el Pau s'ho va passar bé jugant i ballant, així és que valoro l'experiència com a positiva; cal anar pulint coses, però això no es fa de la nit al dia, ho farem amb el temps i l'experiència...