El Nil s'està fent gran. Ara ja té 20 mesos, i la veritat és que està molt divertit... però tenim sempre l'ombra de la diabetis rondant al nostre voltant, és inevitable. Aquests dies ha començat a menjar molt i també a beure molta aigua! (o potser era percepció nostra...). Així és que l'altre dia, li vaig fer fer pipi en un gotet, i vaig posar una tira a l'orina per mirar-li el sucre... afortunadament va sortir negatiu, ara ja puc estar tranquil·la...un temps més...fins que el dubte raonable torni a les nostres ments... i és que quan tens un fill amb diabetis, el fet de què els altres fills també puguin patir-la, no és només una idea que et passa pel cap, és molt més que això, és un neguit que fa que l'observis amb més atenció, que fa que qualsevol petit signe pugui convertir-se en un símptoma, que transforma la normalitat de l'evolució d'un nen en una por penso que justificada. També haurem d'aprendre a viure amb això...
Ufff...
ResponEliminatombant per la xarxa:
------------------------------------------
http://www.fundaciondiabetes.org/diabetesinfantil/entrevistas/raquel_barrio2.htm
------------------------------------------
Hola Doctora:
tengo una Raquel en casa, de casi 6 años, diabética tipo 1 desde antes de cumplir 2. Me planteo tener un segundo hijo. ¿Qué posibilidades hay de que también salga diabético como mi niña Raquel?
Gracias y saludos: Clara Neila.
Respuesta: El riesgo de tener otro hijo con diabetes es superior que en la población general, pero no muy alto. El 90% de los niños que se diagnostican de diabetes no tiene antecedentes de diabetes. Para saber la predisposición se puede hacer un estudio HLA a los padres y a la hermana. Pero si ya hay un hijo afecto lo habitual es que en uno o ambos padres tenga un HLA de riesgo de diabetes. La diabetes, aunque se tenga HLA de riesgo, sólo se padece si actúan los factores desencadenantes, que no son muy bien conocidos.
Pos si, aprendreu a viure amb una diabetis i un negit, com natros hem apres a viure amb una dibetis i quatre negits, però a vatros vos ha tocat molt més abans, per tant també necessiteu més temps de pàciencia i ànim.
ResponEliminala mare
A la definició de "peocupar" del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans posen un exemple del significat de la paraula amb el que més pot preocupar un ésser humà.
ResponElimina- - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Preocupar:
2 2 tr. [LC] Un temor, una sospita, que dóna ànsia, turment, etc., ocupar, absorbir, l’ànim (d’algú). El preocupa molt la sort que pugui tenir el seu fill.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -
el millor exemple per transmetre el sentit d'aquest mot!
Apa, bona setmana a tots els que treguin el cap per aquí.
Toni
Què bo el Toni Soler i quant per aprendre de les mares...
ResponEliminaEl DIEC ho defineix tal com diu el Toni, això de "Preocupar", però la definició és ben superficial. Anant més a fons i a la vegada fixant-se en l'evidència de la paraula, s'observa que PREOCUPAR està format per:
ResponEliminaPRE = l'anecedent, l'abans de
OCUPAR = fer alguna cosa en temps present (ara i aquí).
Preocupar-se no té mai sentit perquè és OCUPAR-SE ABANS D'HORA. I no et pots ocupar mai d'una cosa abans que succeeixi, senzillament perquè tal cosa no existeix, és quelcom fictici, una mentida, una mala passada de la ment que acostuma a projectar des del passat. El secret? Adonar-se que no estàs al servei de la teva ment. La teva ment és un instrument al teu servei. Només una eina, talment com els peus i les mans. Quan la necessites l'has d'emprar, i quan no, NO.