Reflexió del petit-gran Pau

El Pau ja sap que la seva malaltia es diu diabetis. Ahir a la tarda estava baix i li vaig fer un suc de taronja amb taronges del poble. A la nit, quan va anar a dormir em va dir: "mare, que bo és el suc de taronja fet de taronges! Si no tingués diabetis, ne podria beure sempre, perquè no estaria mai alt ni baix... perquè això quan me se curarà?" I amb un to desenfadat, impostant la veu per no traspuar la ràbia que tenia a dins, li vaig contestar: "en principi no és curarà, però no passa res, perquè posem la insulina i ja és com si sempre estessis bé!". Sí, aquest també és el paper que ens ha tocat interpretar i, malgrat no tenir fusta d'actriu, n'aprens amb relativa facilitat.

Visita a l'endocrina

Ahir vam tenir visita a Sant Joan de Déu. No estic ni especialment emocionada ni especialment trista, tan sols a l'expectativa, esperant que el Pau es faci una mica més gran i que els seus valors glucèmics millorin una mica. Ens diuen que als 6 anys, quan puguem aplicar-li un altre tipus d'insulina la seva hemoglobina glicosilada millorarà, però de moment, per enèssima vegada, torna a ser de 9,1. Un valor, ara mateix, gens esperançador i que ens recorda, una vegada més, que no hi ha fórmules matemàtiques en aquesta malaltia. Les fórmules matemàtiques que podem aplicar les apliquem al peu de la lletra; ens diuen que en sabem molt, que ho estem fent molt bé i que som molt responsables. I penses: "ja, però no és suficient". I aquesta impotència davant la malaltia et fa sentir vulnerable i dèbil. Ens diuen que no ens preocupem excessivament, però, és clar, la preocupació més gran dels pares sempre són els fills, i quan les coses no acaben de rutllar com voldries, et sents feble. Però bé, cal seguir lluitant i caminant, i aprenent, i vivint, i rient, i somniant. I tenim la sort de tenir moltes persones que ens acompanyen en aquest camí, que ens fan sentir contents, esperançats, animats, vius!

Bon Nadal amb retard!

Fa temps que no escric res i tenia un video pendent de penjar aquí, on el Pau i el Nil reciten un vers de Nadal. Espero que la seva innocència i la seva alegria se us contagiï i us acompanyi durant tot el 2011.