Última glicosilada: 9,5

L'analítica de la darrera hemoglobina glicosilada no és gens esperançadora: 9,5. De fet, el Pau porta un any i mig llarg amb diabetis i la seva mitja sempre ha estat de 9.
Aquesta és una malaltia frustrant, perquè malgrat comptar tots els hidrats de carboni, fer exercici, intentar mirar que en els aliments la proporció de sucres ràpids no sigui superior a un terç del total d'hidrats de carboni per tal que l'absorció dels mateixos sigui el més lent possible, malgrat anar a passejar cada tarda amb el Pau, o en bici, o als gronxadors per a què es mogui, malgrat tots els esforços per intentar controlar la malaltia, aquesta sempre acaba donant sorpreses desagradables. No busquem l'excel·lent, tan sols l'aprovat, però sempre acaba oferint-nos un suspens.
Aquest és el sentiment que tinc aquests dies: de frustració, de ràbia, i sí, per què no dir-ho, estic enfadada amb la diabetis!!! Nosaltres complim la nostra part del tracte! Ja ho sé, és del tot irracional, però és el què sento.
Tant de bo la diabetis fos tan matemàtica com comptar hidrats de carboni, però no ho és, ni de lluny, o almenys no a la nostra vida.

Tant de bo poguéssim modelar la diabetis com la plastilina que Pau i Nil modelen a la foto, però no és tan fàcil com agafar unes tisores i tallar per aquí i per allà i eliminar tot el què sobra...

Hem demanat hora a Sant Joan de Déu per fer una visita; estem contents amb la nostra endocrina de Tarragona, però potser una altra visió, la visió d'un hospital on porten molts nens, ens pot obrir alguna porta en aquest sentit... i aconseguim baixar l'hemoglobina del Pau, perquè ens preocupa la seva salut a llarg termini.

Els nens són sobretot nens

Ahir rellegia un dels meus autors preferits, Francesco Tonnucci.Us recomano la lectura de tots els seus llibres.
I és que no hem d’oblidar que els nens, amb diabetis o sense, amb ulleres o sense, llargs, prims, grassos, amb cabells arrissats, amb ferros a les dents,… són sobretot nens.

Wordle Pau

Amb la Montse estic aprenent informàtica! M'ha ensenyat que hi ha una aplicació a Internet (Wordle) on escrius un text o poses l'adreça d'un bloc i et fa una composició amb les paraules. He posat el bloc del Pau i aquest ha estat el resultat (bé, un dels molts resultats, perquè si cliques el botó "Randomize" va canviant la composició):

Comentaris del Pau

1 de febrer de 2009:

A mi perquè em dones puré si jo tinc dents per a mastegar?"

13 de febrer de 2009:

"Jo sé una cançó de la insulina: la insulina, la, la, la..."

22 d'abril de 2009 (aniversari del Nil):

"mare, avui farem un coc para el Nil, vale?"

26 d'abril de 2009:

mirant a la tele el DVD de quan vam anar a Mallorca (Pau tenia 1 any i mig i encara no tenia diabetis):
"mare, per què no portàvem la motxilla en lo punxador?"

16 de juliol de 2009:

"mare, si el Nil no s'acaba el minjar no passa res, perquè com no li posem insulina!"

4 d'agost de 2009:

"mare, que et sembla si avui mos mingem un geladet d'estos groguets?"

3 de setembre de 2009:

"Nil, xato, ara aniràs al cole, però no plores eh? que te ho passaràs molt bé"

5 de setembre de 2009:

"mare, pare, Nil, sou guapíssims!!!"

10 de setembre de 2009:

"mare, jugues en mi sisplau, que t'estimo molt jo?"

9 d'octubre de 2009:

"ostres plou? ai no! és una broma que m'ha fet lo cel, que m'ha caigut una gota!"

13 de desembre de 2009:

"esta tarde ja no plourà, perquè el cel se cansarà de ploure"

6 de gener de 2010 (Dia de Reis):

"mare, avui no vull coixinets per a esmorzar, vull una cosa més ràpida [de menjar]. I a la llet no vull cola-cao ni res, que així aniré més ràpid!"

30 de gener de 2010:

Pau s'està posant els calçotets. Nil obre el calaix de la roba i li dóna uns calçotets al Pau:

"Nil, guapet, ja en tinc uns de calçotets. Que et penses que tinc dos culs o què?"

14 d'abril de 2010:

"mare, me felicites que avui no m'hai aixecat de la taula hasta que m'hai acabat tota la pera?"

18 d'abril de 2010:

"mare gràcies! que avui m'has posat una samarreta molt bonica!"

20 d'abril de 2010:

Pau espontani: "Nil, t'estimo molt!"

"Tinc ganíssima!!!"

24 d'abril de 2010:

"mare, si em dones llet i pa per a esmorzar, i em poses una mica més de llet de la que em toca, i em cau una molleta de pa, no passa res, perquè m'has posat una mica més de llet de la que em toca, no?"