Una mala notícia

Malhauradament les coses a la vida no sempre succeeixen com hom se les havia imaginat...
El dia 27 d'octubre vaig patir un avortament espontani, així és que de moment, el projecte del germanet/germaneta del Pau i el Nil haurà d'esperar.
Dimecres va ser un dia trist i no gaire agradable, però he de dir que l'atenció rebuda a l'hospital va ser immillorable. A més de ser infermeres, doctores, anestesistes i celadors, el què em vaig trobar van ser sobretot PERSONES. El tracte humà que vaig rebre, la sensibilitat, la comprensió, el posar-se a la pell del pacient, van fer que em sentís amb la força de tirar endavant. La dedicació i acompanyament incondicional de la meva parella durant els moments més difícils també van contribuir a aquest fet.
Diuen que la natura és sàvia, així és que per algun motiu que només ella coneix, va decidir que aquest no era el moment. Però no ens rendim, malgrat els obstacles que la vida té preparats per col·locar-te al mig del camí, val la pena continuar caminant. Si no lluites pels teus somnis, per què ho faràs?

Una bona notícia

Avui només vull compartir amb vosaltres una bona notícia: si tot va bé, cap el mes de maig Pau i Nil tindran un germanet o germaneta!
Suposo que perquè vinc d'una família bastant nombrosa, sempre he pensat que m'agradaria tenir tres fills; tenir germans té un valor afegit incalculable; però quan el Pau va fer el debut (el Nil tenia 4 mesos) vaig pensar que aquest somni s'havia truncat per sempre... als sentiments propis de desconsol, desesperació, etc... se sumava el sentiment de pensar que ja no podria tenir tres fills, perquè l'atenció que necessitaria el Pau no ens ho permetria. Avui, dos anys més tard, estem contents d'haver pogut superar aquesta tristor i tornar a plantejar-nos: què tal un altre fill? I si bé és cert, que la preocupació pel Pau continuarà existint tota la vida, i que l'atenció i dedicació que requereix és molt superior a la d'un infant sense una malaltia crònica, hem decidit tirar endavant el projecte. També se suma la por de què el Nil tingui diabetis, i és clar, també hi hem pensat en què aquesta nova vida que durem al món pot córrer la mateixa "sort", però el fet de valorar la il·lusió de tenir-lo, per damunt de les dificultats amb què ens podem trobar ens ha fet decidir pel sí. Així és que aquí estem, potser a mig camí entre la valentia i la inconsciència, però aquí estem, afrontant un nou repte a les nostres vides.