El Pau ja té 6 anys...es fa gran, gairebé sense adonar-nos-en. I una de les coses que ens ho fa present és que ja es prou gran per poder deixar la xeringa, les mitges unitats i la barreja d'insulines, la incòmoda NPH que ens fa patir pels pics i les baixades... i començar a punxar-se amb bolígraf.
Sí, al Pau li queda un llaaaarg camí per recórrer al costat de la seva "amiga" diabetis, però de moment, el camí s'ha aplanat una mica amb el canvi d'insulines. El canvi d'NPH per Lantus, que té una actuació més fisiològica, és a dir, més semblant a com es comporta el pàncrees d'una persona sense diabetis, esperem que sigui positiu i que l'ajudi a continuar caminant d'una manera una mica més senzilla al costat de la seva malaltia.
Déu vos guard, ja he tornat
Fa 5 anys