Una mala notícia

Malhauradament les coses a la vida no sempre succeeixen com hom se les havia imaginat...
El dia 27 d'octubre vaig patir un avortament espontani, així és que de moment, el projecte del germanet/germaneta del Pau i el Nil haurà d'esperar.
Dimecres va ser un dia trist i no gaire agradable, però he de dir que l'atenció rebuda a l'hospital va ser immillorable. A més de ser infermeres, doctores, anestesistes i celadors, el què em vaig trobar van ser sobretot PERSONES. El tracte humà que vaig rebre, la sensibilitat, la comprensió, el posar-se a la pell del pacient, van fer que em sentís amb la força de tirar endavant. La dedicació i acompanyament incondicional de la meva parella durant els moments més difícils també van contribuir a aquest fet.
Diuen que la natura és sàvia, així és que per algun motiu que només ella coneix, va decidir que aquest no era el moment. Però no ens rendim, malgrat els obstacles que la vida té preparats per col·locar-te al mig del camí, val la pena continuar caminant. Si no lluites pels teus somnis, per què ho faràs?