Degut als darrers aconteixements familiars, que m'han tingut ingressada dos dies a l'hospital, el Pau no ha pogut anar a l'escola, perquè s'ha quedat a casa dels ieios. Avui, després de 3 ó 4 dies sense anar a l'escola, resulta que hi havia un aniversari i nosaltres no ho sabíem. Normalment, el dia abans porten un paperet que t'informa de què l'endemà hi haurà aniversari i de què no cal que els nens portin esmorzar. Llavors, el Dídac o jo, entrem a l'aula a primera hora i pesem l'esmorzar del Pau (la majoria de nens porten coca i xocolata). Li deixem preparat a la tutora el què el Pau s'ha de menjar. Avui, a la tutora se li ha oblidat que hi havia l'aniversari, així és que ha arribat l'hora de l'esmorzar, i la tutora s'ha posat a repartir entre els nens la coca amb xocolata. El Pau li ha preguntat: "ha vingut la mare a pesar el meu esmorzar?"; la tutora li ha contestat: "no, no me n'he enrecordat..." i el Pau ha contestat: "doncs així jo em menjaré l'esmorzar que he portat jo".
I és que el Pau només té 4 anys, i de vegades es fa l'orni, i de vegades es queixa amb la insulina, i de vegades ens posa a prova dient que no es vol acabar el dinar (però sempre se l'acaba), però en els moments importants i decisius, sap perfectament quina és la seva responsabilitat i sap actuar en conseqüència. Gràcies Pau per aquesta lliçó de vida, i per la teva valentia, perquè sé que pel teu caràcter extremadament vergonyós no t'és fàcil expressar-te davant dels adults.
Aquest aconteixement m'ha provocat avui un somriure d'orella a orella, perquè em recorda també la nostra responsabilitat com a pares i que segurament ho estem fent millor del què ens pensem.
Pos si, deixeu que jo també us feliciti a vatros per la força que teniu per tirar endavant i al Pau perquè ja sap fer-se responsable de la seua vida, que, en lo dura que és, és molt bonica.
ResponEliminaAbraçadetes
la mare
Serà que aprén de vatros més del que us penseu i... "quien a los suyos parece, honra merece".
ResponEliminaMucho Pau, mucho Pau, es! es!
petó
Trobat i llegit per la xarxa:
ResponElimina"Educar a los hijos es, en esencia, enseñarles a valerse sin nosotros."
- Mario Sarmiento V. -
"El niño no aprende lo que los mayores dicen, sino lo que ellos hacen."
- Baden Powell -
"Hay dos legados perdurables que podemos transmitir a nuestros hijos: uno son raíces, el otro son alas."
- Hodding Carter -
Fins aviat
Toni
Hola, Lourdes m'agradaria dir-te que el Pau apren dels que li ensenyen i si aquests ho fan amb molt d'amor i dedicació, dia si i dia també, el Pau creixerà aprenent el que li és bo per ell i el que el faci feliç. Amb l'actitud que ha demostrat a l'escola ens ensenya que és un nen responsable i madur, encara que només tingui 3 anys, i que té en compte la malaltia perquè la té interioritzada, la identifica i la coneix. Tenint en compte tot això, sap escollir el millor per ell. Crec que ho està fent molt bé ell i els seus pares. Felicitats a tots i sigueu feliços. Un petonet.
ResponElimina