Visita a l'endocrina

Ahir vam tenir visita a Sant Joan de Déu. No estic ni especialment emocionada ni especialment trista, tan sols a l'expectativa, esperant que el Pau es faci una mica més gran i que els seus valors glucèmics millorin una mica. Ens diuen que als 6 anys, quan puguem aplicar-li un altre tipus d'insulina la seva hemoglobina glicosilada millorarà, però de moment, per enèssima vegada, torna a ser de 9,1. Un valor, ara mateix, gens esperançador i que ens recorda, una vegada més, que no hi ha fórmules matemàtiques en aquesta malaltia. Les fórmules matemàtiques que podem aplicar les apliquem al peu de la lletra; ens diuen que en sabem molt, que ho estem fent molt bé i que som molt responsables. I penses: "ja, però no és suficient". I aquesta impotència davant la malaltia et fa sentir vulnerable i dèbil. Ens diuen que no ens preocupem excessivament, però, és clar, la preocupació més gran dels pares sempre són els fills, i quan les coses no acaben de rutllar com voldries, et sents feble. Però bé, cal seguir lluitant i caminant, i aprenent, i vivint, i rient, i somniant. I tenim la sort de tenir moltes persones que ens acompanyen en aquest camí, que ens fan sentir contents, esperançats, animats, vius!