El Pau ja sap que la seva malaltia es diu diabetis. Ahir a la tarda estava baix i li vaig fer un suc de taronja amb taronges del poble. A la nit, quan va anar a dormir em va dir: "mare, que bo és el suc de taronja fet de taronges! Si no tingués diabetis, ne podria beure sempre, perquè no estaria mai alt ni baix... perquè això quan me se curarà?" I amb un to desenfadat, impostant la veu per no traspuar la ràbia que tenia a dins, li vaig contestar: "en principi no és curarà, però no passa res, perquè posem la insulina i ja és com si sempre estessis bé!". Sí, aquest també és el paper que ens ha tocat interpretar i, malgrat no tenir fusta d'actriu, n'aprens amb relativa facilitat.
Daniel alguna vegada em prgunta "I això de la diabetis quan s'acabarà?" o "Fins quan m'hauré de punxar?" i no el pots enganyar però tampoc li pots transmetre la idea que té a sobre una mena de càstig diví. Jo el que li dic útlimament és: "No ha sabem, de moment, has de seguir punxant-te, però els metges estan estudinat molt per veure si poden arreglar-ho".
ResponEliminaPos sí Lourdes ets una bona actriu, ja veus, això nomès és un assaig encara, però si els assajos van així de bé, la película sortiraà una obra mestra. Ànim que la força bé totsola.
ResponEliminauna abraçadeta
la mare
uNa VeRsIó:
ResponElimina- "en principi no és curarà, però no passa res, perquè posem la insulina i ja és com si sempre estessis bé!"
i el que potser pensava la mare...
o entenia el fill:
- "EN PRINCIPI NO ES CURARÀ, (però en el final no ho sabem), PERÒ NO PASSA RES, (sempre i quan el Pauet i els seus pares ho continuin fent igual de bé), PERQUÈ POSEM LA INSULINA, (que rima amb medecina) I JA ÉS COM SI SEMPRE ESTESSIS BÉ!"
i disculpin la intromissió en els pensaments dels altres!
Fins la propera !!!