Un dia qualsevol

Són dos quarts de vuit del matí. Em llevo i el primer que faig després d'anar al lavabo és anar a l'habitació del Pau, carregar el punxador, posar una tira al glucòmetre i demanar-li un ditet al Pau, després d'un dolç "bon dia". Li faig la primera glicèmia del dia. Tot seguit, agafo la bosseta on hi ha la insulina i les xeringues; agafo una injecció de les de mitja unitat (al CAP les he de demanar amb temps, perquè no les fa servir ningú més, i el Pau encara és massa petit per poder punxar-se amb bolígraf), carrego les unitats corresponents de Novorapid, després hi afegeixo la NPH. És complicat, perquè de vegades entra aire i has de tornar a començar, però l'avantatge de fer barreja d'insulines a la mateixa xeringa és que així li estalviem algunes punxades. Li poso la insulina; de vegades es queixa, de vegades no diu res, de vegades mira resignat... Baixem a la cuina a esmorzar. Agafo la bàscula i peso els cereals; agafo un medidor de líquids i li medeixo la llet. Ell esmorza tranquil•lament; sap que s'ho ha d'acabar tot, tant si té molta gana com si en té poca...
Sortim de casa i anem cap a l'escola, que afortunadament està a dos minuts caminant de casa nostra. De vegades, a les 10 h el seu pare o jo anem a l'escola a fer-li un control, just abans del segon esmorzar. Avui a l'escola hi havia un aniversari; per tal que pugui menjar el mateix que els seus companys, hem agafat la bàscula de casa i la calculadora i hem anat a l'escola per pesar la ració d'esmorzar que li tocarà, de la coca amb xocolata que ha portat el nen que fa els anys.
A les dotze anem a buscar al Pau; a dos quarts d'una sap que ha de dinar, tant si ja té gana, com si encara no en té... de vegades diu: "vull jugar un minutet més!"; li fem la glicèmia, i mentre tornem a repetir el procediment de preparar la injecció amb la insulina, el deixem jugar aquest minutet més, tan preciat per a ell. Si està baix (és l'hora amb major risc de baixada per a ell), li donem un suc i després toca dinar sense encantar-se! Si està alt, té aquest petit marge per jugar... Després de dinar fa una migdiada d'una horeta, l'aixequem, li tornem a fer la glicèmia just abans d'entrar a l'escola a les 15 h. De vegades està ajustadet: li donem un suc per poder aguantar la tarda a l'escola sense patir per una baixada... A les 16,30 h surt de l'escola i li portem el berenar. Sempre pregunta: "què hi ha avui per berenar?"; procurem portar-li un dels seus berenars preferits: pa amb sobrassada! A la tarda procurem fer un passeig, anar en bici (ara li comença a agradar), a treure al gos… quelcom que impliqui moviment, per tal que la glucèmia abans de sopar no sigui excessivament elevada (que sovint ho és). De vegades estem a casa perquè plou o fa molt de fred, de vegades estem més estona al carrer, de vegades ell mateix dins de casa diu: "vaig a córrer una mica que així em baixarà el sucre!"... Entre les set i dos quarts de vuit anem a la banyera. Li agrada jugar-hi una estona, després sempre recull totes les joguines i s'estira a l'aigua cap per avall per "relaxar-se".
A les 20 h toca sopar. Sol ser un moment complicat: ell està cansat i sap que torna a tocar el procediment de sempre: glicèmia, insulina, sopar... de vegades està enfadat, cansat, de mal humor, però col•labora, tard o d'hora sempre col•labora... Després de sopar, el seu pare, els dies que arriba aviat a casa, li explica... un conte inventat! És un dels seus moments preferits... i després, a dormir... però no sense abans fer-nos la pregunta de rigor: "a quina hora em toca la llet?", "a les dotze, guapo"... en aquest moment, m'agradaria pensar: "que dormis bé" i relaxar-me; però no és així, més aviat penso: "fins d'aquí una estona; a veure com va el moment de la llet avui". Entre les 23:15 i les 24 h (depèn del cansament nostre) li pugem un got de llet i una galeta. Està molt adormit, l'incorporem i intentem que es begui la llet i es mengi la galeta. De vegades s'ho pren molt bé, de vegades plora i l'hem de forçar per a què s'ho prengui... després d'anar a fer un pipí, continua dormint plàcidament... nosaltres també anem a dormir. De vegades fins l'endemà al matí, de vegades fins a les 3 h de la matinada, que toca un control de tant en tant. Sort que ell no es desperta, encenem el llum que vam posar expressament damunt del seu llit per fer controls nocturns, li agafem el ditet, li fem la glicèmia i... a beure un suquet si està baix, i a dormir "plàcidament" si està bé o alt... sort que ell no se n'adona...
Al llarg del dia la pregunta: "estàs bé? estàs baix?" ha aparegut diverses vegades en la nostra interacció verbal.
I l'endemà al matí, tornem a començar, que el sol torna a sortir per a tothom...