L'altre dia el Pau va tenir dues baixades: a les 15:30h: 57; a les 19:30h: 54. Aquest fet no és notícia, perquè malhauradament és força habitual. Però sí que és notícia que vingués ell personalment a dir-nos: "mare, estic baix!". El seu pare i jo ens vam posar molt contents i li vam expressar la nostra "felicitat". Li vam explicar que és important que ens ho digui, per tal de poder solucionar la baixada l'abans possible.
Tenim l'esperança que poc a poc vagi reconeixient en el seu cos les hipoglucèmies, la més temuda de les complicions immediates. Tot i que l'endemà, tornava a estar a 45 i no ens va dir res, aquell dia ens vam sentir contents de sentir-li dir: "estic baix!"
Déu vos guard, ja he tornat
Fa 5 anys
s'ha de ser molt gran per dir que estàs baix...
ResponEliminaseguim creixent i madurant...
me n'alegro
petons
"Si tu llamas experiencias a tus dificultades y recuerdas que cada experiencia te ayuda a madurar, vas a crecer vigoroso y feliz, no importa cuán adversas parezcan las circunstancias"
ResponElimina- Henry Miller -
Lo Pau es fa gran en tots els espectes i se li nota i a vatros també. I què direm del Nil que fa unes frases que ens deixa bocabadats, sobre tot als ieios.
ResponEliminaAu sempre avant.
la mare