Dijous el Pau va anar d'excursió amb l'escola a la Granja Neri. Va ser un dia bonic, per a ell i per a nosaltres! Suposo que molts pares devien pensar: "que bé, avui tinc el dia lliure fins a la tarda!" i nosaltres vam pensar: "que bé, avui anem d'excursió amb el Pau!" I és que l'excursió durava tot el dia, per tant, s'hi quedaven a dinar. El Dídac, el Nil i jo vam anar a dir adéu al Pau a l'autobús. Després vam agafar el cotxe i vam anar a veure on parava la granja; vam estar rondant pels voltants fins a l'hora de dinar. Llavors vam entrar, li vam fer el control de sucre, li vam posar la insulina i li vam dir a la mestra tot el què s'havia de menjar. El Dídac i jo vam anar a dinar a un bon restaurant de la zona; vam compartir un moment bonic, vam riure i vam tenir moments de complicitat... a la tarda, poc abans de què agafessin l'autobús de tornada, vam tornar a la granja a fer un control al Pau. Després vam marxar cap a l'escola, a esperar il·lusionats l'arribada de l'autobús, com la resta de pares...
Va ser un dia bonic. No tots els pares tenen el privilegi de poder anar a les excursions de l'escola amb els seus fills!
No sou només vosaltres els privilegiats, també els ieios ho som, és un goig tenir al Nil, veure com menja i les frases que diu. Si som positius viurem més feliços i d'això es tracta, aprofiteu el moment, que aquest ja no tornará més.
ResponEliminala mare
Dieu-li de part meva: Pau està guapíssim amb aquesta cua, ja veig que s'ha fet realitat el teu desig.
ResponEliminala mare
Quan el Daniel fa excursions de tot el dia amb l'escola, jo també vaig amb ells, i la veritat és que sí que és un privilegi. Vaig amb l'autobús dels nens, com si fos una monitora més, i intento no estar-hi massa a sobre, el controlo de lluny. Això m'ha permès anar a veure el Circ Cric, al Montseny, fer un passeig pel port de Barcelona amb les golondrines i visitar l'Aquàrium, i per al mes de maig ja tinc preparat un dia de caminada per Collserola. És un gust veure'l amb els seus amics de l'escola, tan feliç i passant-s'ho bé. Jo crec que aquests són els petits beneficis que tenim a canvi de tantes estones de preocupació, i els hem d'aprofitar.
ResponEliminaSí, sí que ho sou de privilegiats... ¡i tant!
ResponEliminaFéu cas a la mare...
(¿no està molt guapet, lo nen?)
Abraçada...