Ahir al vespre vam anar a sopar fora amb uns amics a prop de la platja. Vam sopar tots junts, i els nens, quan van acabar, es van posar a jugar a la sorra amb pales i cubells. Va ser una vetllada molt i molt agradable. Nosaltres fent sobretaula i Andrés, Matías, Blanca, Pau i Nil jugant tranquil•lament a la sorra mentre s’anava fent fosc. Vam arribar a casa a quarts de dotze de la nit i ens vam posar a dormir. Estàvem tots molt cansats.
A les 5,30 de la nit, la veu suau però contundent del Pau va dir: “Estic baix!”, tot trencant el silenci sepulcral de la matinada. El seu pare i jo ens vam aixecar amb el pas ferm i, abans d’agafar el punxador, vam anar a la nevera a buscar un suc. Alhora que li donàvem el suc vam fer-li la glicèmia: 47. Es va prendre el suc, una galeta i, com tenia una gana ferotge, dos talls de pernil i dos formatgets. Als 20 minuts vam comprovar que el sucre hagués pujat: 131. Després vam continuar dormint plàcidament.
La informació que ens va proporcionar el Pau a aquella hora de la matinada és d’un valor incalculable. Gràcies Pau!
Teniu tota la sort del món. Diuen que el cos és savi i veig que el Pau ho està confirmant igual que Rosalia, però hi ha vegades que no parem a pensar el que el cos ens demana i quan és a una altra persona propera a nosaltres potser no tenim prou confiança en que el seu cos li demanarà el que necessita i patim. Au "pos" ja podreu anar-vos-en una miqueta més tranquilets, que el Pau ja veieu que sap demanar el que li cal.
ResponEliminaBessitos.
la mare
se mos fa gran!!! se mos fa gran!! :))))
ResponEliminaole ole!!! :)
això s'ha de celebrar, aneu pensant qui vi beurem que ja sento l'olor a gamba torrada !!!
gràcies al pau...
ResponEliminaés clar...
però sobre tot, gràcies a sons pares que mos lo cuiden i fan gran !!!
bon estiu
El Pau es fa gran i veu les coses, ja podeu anar més tranquils que ara hi ha una persona més pendent del seu estat de salut!
ResponEliminaUn petó guapa!!! :) t'enyoroooo