dimarts, 14 de setembre del 2010

Nil també es fa gran

El Nil també es fa gran, i com a bon germà petit, defensa al seu germà gran. Ahir em va dir: "Mare, on vas?"; jo li vaig dir: "a preparar la insulina per al Pau"; i em va dir: "no, la insulina no, que li fa mal!"

4 comentaris:

  1. Benvolgut Nil,

    Són les dificultats les que ens fan créixer, sense ensopegades seriem uns eterns infants. La realitat del Pau no és fàcil i tu la vius de ben a prop. Tot plegat facilita que assoleixis un punt de maduresa pel davant d’altres nens de la teva edat per la senzilla raó que has de superar esglaons que a altres no els cal pujar perquè no estan en el seu planell. I això no és ni bo ni dolent, ni millor ni pitjor, és el teu context... i la veritat és que te’n ensurts força bé.

    Hi ha quelcom inevitable... seràs qui més cops et barallaràs, discutiràs, competiràs etcètera etcètera etcètera amb el teu germà, però també seràs qui el defensarà més aferrissadament quan li calgui. Lo primer és el que més desespera als pares i lo segon el que més joia els hi provoca.

    Tot arribarà.

    Un petó de bona nit.

    ResponElimina
  2. aclariment: el post anterior tenia que sortir "anònim" però al final ha sortit un "toni nosequé ha dit", disculpeu.

    (això de les noves tecnologies és pel jovent... aiii...)

    ResponElimina
  3. un conte:

    "EL CAZO DE LORENZO"

    http://www.youtube.com/watch?v=K0usZT3LGOQ

    ResponElimina
  4. Si es fa gran i de moment no li fan "temó" ni les "randilles", el dijous quan el Pau estava una miqueta "xompet" el Nil i jo arreplegàvem l'escampatall de joguines fora al jardí, i en sec, se planta així doblant una mica els genolls i sento que diu !socorro quin munt de bitxos" ancara me'n ric ara. Quina cosa les ieies tot ho trobem graciós dels nostres nets.
    Au petonets i abraçadetes, pillos.

    ResponElimina