Ahir al vespre el Pau estava baix. Es va estirar a terra i va dir: "mare, estic molt cansat, estic baix". Vaig fer-li la glicèmia i li vaig donar un suc. El Nil, que estava per allà (tot just l'acabava de banyar), em va dir: "mare, un suc, estic baixet" (amb el seu "idioma", que només té 2 anys, i amb careta de pena...). És clar, aquests comentaris només els poden fer els germans de nens amb diabetis.
Li vaig dir al Pau rient: "mira, Pau, el Nil diu que també està baixet, però ell no està baixet, que no li posem insulina!". I el Pau em va dir: "bueno, mare, és igual, però també li pots donar un suc, eh?"
Déu vos guard, ja he tornat
Fa 4 anys
Avui m'he posat els auriculars per sentir la cançó aquesta que sona en aquest blog, i no l'havia entés mai tan bé, i si, tal com diu la cançó a vegades ens en surtim, però veig que ja vos en surtiu moltes vegades, perquè ja hi trobes coses positives i tot a la diabetis. I entenc que això vol dir que esteu aprenen a viure juntament amb la diabetis i no per a la diabetis.
ResponEliminaUna abraçadeta amb llagrimetes incloses, però molt contenta.
la mare