divendres, 12 de febrer del 2010

El helecho y el bambú

Un missatge necessari per a tots en general, i per a tots els que ens "barallem" amb la diabetis cada dia en particular... Gràcies Rosalia!

Nota: Hom pot substituir "Dios" pel motor que li doni força per continuar caminant...això ja depèn de cadascú.

EL HELECHO Y EL BAMBÚ

"Un día decidí darme por vencido...
renuncié a mi trabajo, a mi relación, a mi vida.
Fui al bosque para tener una última charla con Dios.

"Dios", le dije. "¿Podrías darme una buena razón
para no darme por vencido?" Su respuesta me sorprendió..."

-Mira a tu alrededor", Él dijo.
"Ves el helecho y el bambú?"

"Sí", respondí.

"Cuando sembré las semillas del helecho y el bambú,
las cuidé muy bien. Les di luz. Les di agua.
El helecho rápidamente creció.
Su verde brillante cubría el suelo.
Pero nada salió de la semilla de bambú.
Sin embargo no renuncié al bambú.

En el segundo año el helecho creció
más brillante y abundante
y nuevamente, nada creció de la semilla de bambú.
-Pero no renuncié al bambú." Dijo Él.
"En el tercer año, aun nada brotó de la semilla de bambú.
Pero no renuncié" me dijo.
"En el cuarto año, nuevamente,
nada salió de la semilla de bambú.
"No renuncié" dijo.

"Luego en el quinto año
un pequeño brote salió de la tierra.
En comparación con el helecho
era aparentemente muy pequeño
e insignificante.

Pero sólo 6 meses después
el bambú creció a más de 100 pies de altura (20mts).
Se la había pasado cinco años echando raíces.
Aquellas raíces lo hicieron fuerte y le dieron
lo que necesitaba para sobrevivir.
"No le daría a ninguna de mis creaciones
un reto que no pudiera sobrellevar".

Él me dijo.
"¿Sabías que todo este tiempo que has estado luchando,
realmente has estado echando raíces?"
"No renunciaría al bambú. Nunca renunciaría a ti.
"No te compares con otros" me dijo.
"El bambú tenía un propósito diferente al del helecho,
sin embargo, ambos eran necesarios
y hacían del bosque un lugar hermoso".

"Tu tiempo vendrá" Dios me dijo. "¡Crecerás muy alto!"

"¿Qué tan alto debo crecer?" pregunté.

"¿Qué tan alto crecerá el bambú?" me preguntó en respuesta .

"¿Tan alto como pueda?" Indagué.

Nunca te arrepientas de un día en tu vida.
Los buenos días te dan felicidad.
Los malos días te dan experiencia
Ambos son esenciales para la vida. Continúa...

La felicidad te mantiene Dulce,
Los intentos te mantienen Fuerte,
Las penas te mantienen Humano,
Las caídas te mantienen Humilde,
El éxito te mantiene Brillante
Pero sólo Dios te mantiene Caminando...

8 comentaris:

  1. A LA VIDA (fragment)

    Poc a poquet l'hivern.
    Tots passant un camí
    Havent-te'n tants i tants,
    i tantes coses més
    que neixen cada instant.
    Ah!, la vida...

    Ovidi Montllor

    ResponElimina
  2. un curmetratge...
    una breu obra mestra!
    (jo diria que per a majors de 13 anys)

    1a part:

    http://www.youtube.com/watch?v=9582NStUdqU

    2a parta:

    http://www.youtube.com/watch?v=BUBPX28_mAE&feature=related

    Estic convençut que us ha agradat...

    Toni

    ResponElimina
  3. H O L A
    P A U,

    F E L I Ç
    A N I V E R S A R I
    D E
    P A R T
    D E
    T O T
    E L
    M O N
    M U N D I A L!!!

    E N D A V A N T
    P E T I T !!!

    des de tarragona, 6 de març de 2010

    ResponElimina
  4. Si no recordo malament, la foto de la capçalera és de l'aniversari dels 3 anys. Ara ja no hi ha excusa, ho va dir el Toni una vegada, i jo m'afegeixo:

    ARA QUE JA TÉ 4 ANYS, VOLEM ACTUALITZACIÓ DE FOTOS! : )

    P.d: Felicitats, i felicitat... ; )

    ResponElimina
  5. Hola Lourdes,
    T'he respost en el bloc de Daniel. Per cert, sembla que el Pau ha celebrat l'aniversari fa poc. Felicitats de part nostra!

    ResponElimina
  6. "Hasta mis debilidades son más fuertes que yo."

    Felipe (amiguet de la Mafalda)

    ResponElimina
  7. Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
    de les tristors en farem fum.
    Que casa meva és casa vostra
    si és que hi ha ... cases d´algú.

    Mortadelo i Filemón
    i Guillem Brawn i Guillem Tell.
    La Caputxeta Vermelleta,
    el llop ferotge i el Caganer,
    en Cocoliso i en Popei.
    Benvinguts passeu, passeu.
    Ara ja no hi falta ningú,
    o potser sí, ja me n´adono que tan sols hi faltes tu ...

    També pots venir si vols.
    T'esperem, hi ha lloc per tots.
    El temps no compta ni l´espai ...
    Qualsevol nit pot sortir el sol.

    SISA

    ResponElimina