dijous, 19 de juliol del 2012

Canvi d'insulina

El Pau ja té 6 anys...es fa gran, gairebé sense adonar-nos-en. I una de les coses que ens ho fa present és que ja es prou gran per poder deixar la xeringa, les mitges unitats i la barreja d'insulines, la incòmoda NPH que ens fa patir pels pics i les baixades... i començar a punxar-se amb bolígraf.
Sí, al Pau li queda un llaaaarg camí per recórrer al costat de la seva "amiga" diabetis, però de moment, el camí s'ha aplanat una mica amb el canvi d'insulines. El canvi d'NPH per Lantus, que té una actuació més fisiològica, és a dir, més semblant a com es comporta el pàncrees d'una persona sense diabetis, esperem que sigui positiu i que l'ajudi a continuar caminant d'una manera una mica més senzilla al costat de la seva malaltia.


1 comentari:

  1. Aquest mig dia he punxat al Pau, i tal com dius el camí s'ha aplanat una mica, però es veu que jo estic tan o més sensible que fa un temps, i esclar, quan el punxa sa ieia plora, no per la punxada en si, si no per tot el que comporta la seva amiga diabetis, espero que en un temps no massa llunyà es curi la diabetis i jo superi el càncer per veure-ho. Abraçadetes
    la mare

    ResponElimina