A principis d'abril li van fer al Pau una analítica de control. Com sempre, durant la "sessió", el seu comportament fou immillorable. Va extendre tranquil·lament el braç, i malgrat tots els esforços de les infermeres per despistar-lo mentre el punxaven, ell no va treure els ulls ni un sol moment de l'agulla. Li agrada estar a l'aguait de tot el què passa al seu voltant, i si li treuen sang, ell vol veure com ho fan. Fins i tot les infermeres li van preguntar si de gran voldria ser metge. Ell va contestar un tímid "no ho sé"...
Avui ens han donat els resultats. Com sempre, l'hemoglobina de 9, i la glucèmia mitja de 210. Però malgrat tot, estem contents, perquè la pediatra ens ha dit que de tot lo altre està perfecte, que té una analítica immillorable. Inclús alguns valors, com el colesterol, surten inferiors al mínim, cosa que ens ha dit que és molt bona. Així doncs, felicitats Pau, perquè malgrat ser un nen "malalt", estàs molt sa.
Per cert, la foto és de la darrera excursió en família, el Pau va arribar al cim de la muntanya! Una hora d'anada i una hora de tornada...
una hora d'anada i una de tornada...
ResponEliminai un camí amb estones de sol i estones d'ombra, amb algun amagatall d'habitants del bosc, amb el soroll i el fum força desagradable d'algun que altre motorista, amb molta comapanyia, amb pistes per anar descobrint el camí escollit, amb molts altres ingredients indispensables en qualsevol passeig pel bosc i...
amb alguna pendent força costeruda i dificultosa de superar, amb la meta al cap de munt,
tot plegat... "como la vida misma"!
Ja veieu vam enterrar un pot ple de desitjos a la muntanya fa deu anys i ara hem tingut el goig d'anar a desanterrar-lo en companyia del Pau i el Nil, avore quan fem la pròxima excursió encara que no sigui tan llerga, que jo m'acomenço a fer velleta eh!
ResponElimina