dimecres, 15 de desembre del 2010

Petita reflexió abans de Nadal


Aviat arribarà el Nadal i, amb aquest, els Reis Mags d'Orient, que sempre venen carregats de coses, sobretot per als més petits. Bé, doncs enmig d'aquest context, avui només vull explicar-vos a què han jugat els meus fills avui. Primer han agafat una capsa buida de bolquers i l'han fet servir com si fos un trenet; com no hi cabien tots dos a dins, primer s'hi ha posat el Pau, i el Nil s'hi agafava des de fora; anaven els dos junts cridant pel menjador: xu, xu, xu pataca, xu pataca, piiii! Després ha sigut el Nil qui s'ha posat dins la capsa fent de maquinista, i el Pau anava al vagó imaginari del darrera. Hi han estat jugant una bona estona. Més tard, el Nil ha dit: "me'n vaig al lavabo a fer una torre de papers!". Ha obert el tamboret que tenim per guardar els rotllos de paper de water, i s'ha posat a fer torres; el Pau, al sentir-ho, ha corregut al seu costat per ajudar al Nil a fer torres, torres de castells on viu la princesa per a què no se la mengi el drac... Al Pau li encanten els cotxes, així és que també ha estat jugant una bona estona aparcant cotxes de joguina dins un parking que ell mateix ha construït amb la capsa de cartró buida on anaven els bricks de llet, que ha deixat apilats a la cuina. Uns bricks de llet, que més tard han servit per a què Nil i Pau fessin joc simbòlic tot simulant que estaven esmorzant i bevien llet.
I els Reis Mags d'Orient també arribaran a casa nostra, i també portaran joguines per al Pau i el Nil, però només volia compartir amb vosaltres que les millors joguines sempre acaben sent aquelles que, a priori, no són joguines, però que poden acabar sent-ho. I són les que els fan riure i disfrutar de veritat. La caixa buida de bolquers fa dies que corre per casa, la meva primera intenció era llençar-la, però he decidit guardar-la en veure el valor afegit que té i que jo no havia vist fins que els meus fills me l'han descobert. Cada dia l'agafen i hi juguen una estona, però no ho fan amb d'altres joguines "convencionals", que són allà, i hi juguen un dia, però l'endemà se n'obliden. De la capsa de cartró buida no se n'obliden mai...
Plagiant les paraules d'una bona amiga en un mail recent: "que els Reis us portin moltes coses. Que no em refereixo a coses, coses, que poden ser coses d'aqulles que ens fan feliç de veritat, com alegria, companyia, amor, tranquil·litat".
Bon Nadal a tothom...

4 comentaris:

  1. És possible que m’equivoqui en l’ordre… però juraria que la preferència de nens i nenes a l'hora d'escollir “joguines” es resumeix en aquest decàleg:

    1- Els pares (la millor joguina que s'ha inventat mai, als grans magatzems n'hi ha molts però no estan a la venda, hi són de pas).

    2- Les caixes de cartró, una tela... qualsevol cosa que es barregi homogèniament amb la imaginació.

    3- Una pilota, una nina o un amagatall.

    5- Qualsevol combinació de les quatre anteriors.

    6- Els animals de companyia.

    7- Altres...

    8- Més "altres"...

    9- Altres que ni ens imaginem.

    10- Gairebé tot el que apareix als catàlegs multicolors de joguines amb el quadradet de "yo me pido".

    Apa, bones festes !

    Toni

    PS: I com cada any, seguiré esperant amb neguit el dia de Reis, a veure si aquest any hi ha algun regal que vingui en una capsa de cartró prou grossa per poder fer el submarí que sortia a l'enciclopédia "El mundo de los niños"...

    "mecachis"!!!

    Tota la vida esperant la capsa i quan la trobi no hi cabré a dins!!!

    ResponElimina
  2. Toni, aquesta manualitat del "Mundo de los niños" no la tinc controlada! A veure si els Reis et porten la capsa de cartró que esperes...quines mides ha de tenir???

    ResponElimina
  3. Si escoltessem als menuts més sovint del que ho fem segur que no hi hauria tanta crisi, perquè com veieu en poc "gasto" es fan joguines,jo recordo també quan vatros jugaveu en lo calaix de les tapes de les cassoles les culleres de fusta i els devantals i també el Pau i el Nil ho han fet i de veritat que se'ls ha vist disfrutar més que en altres coses que només els hi has de donar corda mirar el que fan. Avui m'han fet veure a la tele de casa d'ells el vers de Nadal i esclar com soc tan bleda ja sanglotava i el Pau em diu ieia que et passa?, res, caragol li he dit, és que estic molt contenta i m'emociono de vore el bé que ho feu. Per cert el Pau m'ha dit que a la carta dels Reis demanarà una nina a casa seva i a casa la ieia un puzle, i el Nil una joquina.
    Una abraçadeta
    la mare

    ResponElimina
  4. Com que no la tens controlada???!!!! Lo submarino!! Les tres menudes ho tenim claríssim. Al món existeixen caixes de cartró menudes, mitjanes, grans, i... de tamany submarí. Algun dia el farem, segur. Ho juro pel volum 11 del mundo de los niños! : )

    ResponElimina