No conec personalment a la Montse, la mare del Daniel, però la visita al seu bloc (La cosa més dolça) m'ha despertat l'interès i la meva necessitat silenciada d'escriure sobre la meva vida. No sóc una experta en temes informàtics, però intentaré anar mantenint aquest espai per escriure tot allò que visc i tot allò que sento, per plasmar el meu dia a dia al costat d'aquells a qui estimo.
Un altre cop, gràcies Montse!
Déu vos guard, ja he tornat
Fa 5 anys
Gràcies a tu.
ResponEliminaJo vaig començar a fer el bloc perquè tenia ganes d'anar deixant constància de coses que ens passaven, que llegia o veia. I m'ha agardat molt que em serveixi per entrar en contacte amb altres pares de nens amb diabetis.
T'animo a continuar aquest espai i, encara que sigui virtualment, t'envio l'escalfor d'una abraçada. Les mares de nens dolços necessiten que de tant en tant algú ens cuidi una mica.
Montse
de retorn, amb un petó,
ResponElimina"Cada uno da, lo que recibe, luego recibe lo que da... nada es más simple, no hay otra norma, nada se pierde, todo se transforma" (Jorge Drexler )