dimecres, 12 d’octubre del 2011

La Maria ja té 34 setmanes i 6 dies


Fa uns dies que vaig sortir de l'hospital i ara ja estic a casa, més tranquil·la. Han estat dies difícils on m'han passat pel cap moltes coses. La Maria va donar senyals de què havia de baixar el ritme de vida i dedicar-li a ella i a mi una mica més de temps i una mica de calma. Després de l'ensurd d'amenaça de part prematur, que em va dur a estar ingressada 3 dies per intentar frenar les contraccions que haguessin dut inevitablement al desencadenament del part, ara estic serena i tranquil·la. Tinc temps per pensar en mi i en la Maria i per parlar amb ella. I per dir-li que s'esperi una miqueta a sortir de la panxa, que aquí dins, de moment, és on està millor. De moment m'ha escoltat, i ha escoltat també el missatge que li vaig enviar per dir-li que es col·loqués amb el capet a baix, per facilitar el moment de la sortida, ja que fins la setmana 33 estava col·locada de peus. No ha estat, doncs, envà escoltar els senyals del cos, només cal saber interpretar-los.
Demà és el nostre aniversari: la Maria compleix 35 setmanes. Espero poder celebrar el seu "aniversari" com a mínim un parell de setmanes més.
Aprofito aquest post per expressar públicament el meu agraïment a totes les persones que durant tots aquests dies m'han cuidat a mi i a la Maria, donant-nos tendresa, comprensió, massatges relaxants, ànims i sobretot molt d'amor. La sensació de tenir al costat les persones que t'estimes quan més les necessites és la clau de la felicitat. I jo aquests dies he experimentat aquesta felicitat. GRÀCIES!!!

3 comentaris:

  1. Veus tot passa per algo, sembla que la Maria et volia fer notar que havies de canviar el ritme, que hem de caminar sempre endavan però poc a poc, amb calma i mirant-mos les coses pel cantó positiu que totes el tenen, i al mateix temps volia que ens recordessim de dir-nos que ens estimem molt, però que sempre ho donem per fet i no ens parem a manifestar-ho, esta Maria tan menuda ja mos mana. Aupos ànim i paciencia, que faena ja en tenim prou. Bessitos o petonets com diuen aquí.
    la mare

    ResponElimina
  2. Així doncs la felicitat ve a ser:

    "...tenir al costat les persones que t'estimes quan més les necessites"

    i

    tenir al costat les persones que t'estimen quan més et necessiten

    i

    tenir al costat les persones que necessites quan més t'estimen

    i

    tenir al costat les persones que et necessiten quan més les estimes.

    Tot plegat ve a ser el mateix,

    només depén del punt de vista de l’observador!

    Fins ara

    Toni

    ResponElimina
  3. ep,

    que la Maria ja és aquí!!!

    i la foto dels tres???

    ResponElimina