dissabte, 1 de maig del 2010

Comentaris del Pau



1 de febrer de 2009:

A mi perquè em dones puré si jo tinc dents per a mastegar?"

13 de febrer de 2009:

"Jo sé una cançó de la insulina: la insulina, la, la, la..."

22 d'abril de 2009 (aniversari del Nil):

"mare, avui farem un coc para el Nil, vale?"

26 d'abril de 2009:

mirant a la tele el DVD de quan vam anar a Mallorca (Pau tenia 1 any i mig i encara no tenia diabetis):
"mare, per què no portàvem la motxilla en lo punxador?"

16 de juliol de 2009:

"mare, si el Nil no s'acaba el minjar no passa res, perquè com no li posem insulina!"

4 d'agost de 2009:

"mare, que et sembla si avui mos mingem un geladet d'estos groguets?"

3 de setembre de 2009:

"Nil, xato, ara aniràs al cole, però no plores eh? que te ho passaràs molt bé"

5 de setembre de 2009:

"mare, pare, Nil, sou guapíssims!!!"

10 de setembre de 2009:

"mare, jugues en mi sisplau, que t'estimo molt jo?"

9 d'octubre de 2009:

"ostres plou? ai no! és una broma que m'ha fet lo cel, que m'ha caigut una gota!"

13 de desembre de 2009:

"esta tarde ja no plourà, perquè el cel se cansarà de ploure"

6 de gener de 2010 (Dia de Reis):

"mare, avui no vull coixinets per a esmorzar, vull una cosa més ràpida [de menjar]. I a la llet no vull cola-cao ni res, que així aniré més ràpid!"

30 de gener de 2010:

Pau s'està posant els calçotets. Nil obre el calaix de la roba i li dóna uns calçotets al Pau:

"Nil, guapet, ja en tinc uns de calçotets. Que et penses que tinc dos culs o què?"

14 d'abril de 2010:

"mare, me felicites que avui no m'hai aixecat de la taula hasta que m'hai acabat tota la pera?"

18 d'abril de 2010:

"mare gràcies! que avui m'has posat una samarreta molt bonica!"

20 d'abril de 2010:

Pau espontani: "Nil, t'estimo molt!"

"Tinc ganíssima!!!"

24 d'abril de 2010:

"mare, si em dones llet i pa per a esmorzar, i em poses una mica més de llet de la que em toca, i em cau una molleta de pa, no passa res, perquè m'has posat una mica més de llet de la que em toca, no?"

6 comentaris:

  1. Este xiquet és un crack! Felicita'l de part meua. Els hauriem de donar les gràcies tan sovint als menuts per fer-nos riure així, d'orella a orella, com ara, d'esta forma tan sana... P.d: avui el teu blog té un aire una mica "daniel" ; )
    alba

    ResponElimina
  2. Tot això tan bonic, és lo que es perden els pares que no tenen temps per als seus fills, en tota la bona intenció del món van a guanyar més diners per a comprar-los coses, i algun dia descobreixen que l'unic que el seu fill necessitava i volia era el temps dels seus pares i això com podeu veure no es paga amb diners. El Pau se sap explicar molt bé. Quan ell vol claro.
    la mare

    ResponElimina
  3. Alba: gràcies per somriure i per l'elogi sobre el toc "Daniel"!

    Mare: gràcies per estar sempre al nostre costat

    Gema: gràcies per haver dedicat un post al Pau al teu bloc. Per a mi, sempre seràs la cap dels meus somnis... ;)

    ResponElimina
  4. holes... Si busques Pau al núvol de paraules o al mateix bloc, recuperaràs els anteriors...

    ... i no em diguis això que segueixo toveta...

    Gràcies per confiar en mi. Ho necessito...

    ¿No és molt autèntic, lo Pau????

    Abraçada

    ResponElimina
  5. Quina raó té l'àvia del Pau, o sigui, la mare... dedicar temps als petits es aprendre els grans i compartir estones fantàstiques, que no hi ha paraules que les defineixin...només n'hi ha prou en disfrutar-les.
    Envio una abraçada al PAU i que segueixi tan espontani com demostra ser-ho en les frases divertides que diu. A la Lourdes, al Nil i al pare dels nens molts records.

    ResponElimina