El dia 6 de març el Pau va fer 4 anys. No puc evitar recordar amb nostàlgia quan va néixer i com ha anat creixent, gairebé sense adonar-nos-en... Recordo el sentiment d'estimar-lo cada dia una miqueta més conforme anaven passant els mesos, i recordo el dia en què la diabetis va entrar a les nostres vides, per recordar-nos que, a la vida, no tot són flors i violes. Però el Pau ja té 4 anys, i malgrat tenir el cos ple de senyals que indiquen que pateix diabetis, és un nen feliç, que creix i descobreix el món, que s'enfada, que està content, que riu, que salta i corre, que juga, que li agrada aprendre, que se sent orgullós de fer les coses "jo sol!".
Felicitats Pau, per sentir-te un nen feliç...
